El balanç que fem un cop finalitzat aquest treball, és molt positiu. Els temes tractats, les situacions que hem experimentat i els aprenentatges que hem adquirit, són d’una vital importància. Són tant importants com a futurs mestres, que fins i tot, ens qüestionem que hàgim hagut d’esperar al tercer curs de carrera per endinsar-nos-hi en ells.
Creiem que és de vital importància tractar el tema de les discapacitats en general, experimentar amb una vivència real que ens trobarem en un futur a les nostres escoles i que pot ser molt enriquidora si es treballa bé. Saber com actuar i donar resposta aquest col·lectiu i les diferents institucions que donen suport és del tot imprescindible.
Al cap i a la fi els mestres hi som per els nostres alumnes. Hem d’estar al seu servei i saber quines són les seves necessitats per poder donar-los resposta. Ells són la nostre raó de ser i de treball. Hem de tenir una sensibilitat especial per a ells. I pensar primer de tot, en el seu benefici, en la seva millora i en el seu progrés. L’aprenentatge escolar és un procés complex que implica a l’alumne en la seva integritat. Són ells els que aprenen. Fer possible tot això està a les nostres mans. Per a tots!
Però per poder arribar a totes aquestes conclusions, la tasca no ha estat sempre fàcil. Ens va ser dificultós sobretot a l’inici, esbrinar quin era l’objectiu d’aquest treball. Una UP que havia de ser inclusiva. I quan parlem d’una escola inclusiva ens referim a una escola per a tothom (i aquest tothom ho engloba tot), una escola que no exclou a ningú. Ja s'ha fet el comentaria anteriorment! Teniu unes pautes on s'exposa, emmarca el treball... Penso que no llegim suficientment i en darrer cas disposeu de les possibilitats de preguntar, demaar trobada... No podem trobar sembre excuses a ....
Es més que probable que aquest mateix plantejament ja l’estiguéssim utilitzant en les nostres unitats didàctiques a les escoles de pràctiques. Es tracta de conèixer el teu grup d’alumnes i fer que cap d’aquests es senti exclòs. Amb un alumne discapacitat aquest diferència poder s’extenua un pel més, però es tracta al cap i a la fi, d’establir uns objectius generals als quals puguin ser assolits per tot el grup – classe. recordeu que sempre he insistit d'atendre a la diversitat d'infants que tenim a les nostres aules i no tan sols als infants amb discapacitat.Sota el nostra punt de vista, els items que hem analitzat de la UP, s’ajustarien a la idea que tenim d’escola inclusiva, la qual cosa ens fa està a hores d’ara, força satisfets i orgullosos de la nostra millora. Analitzant-les amb deteniment una per una, ens hem adonat que poden ser realitzades per alumnes sense cap discapacitat com amb qualsevol discapacitat. També pensem que per la resta d’alumnes, el fet de tenir a l’aula un company amb una d’aquestes discapacitats, el fa créixer a ell mateix. Per que serà conscient d’una realitat de la nostra societat i podrà ajudar-lo a realitzar cada una de les activitats quan sigui necessari. Això li farà tenir més sensibilitat i l’ajudarà a fer-se més responsable.
Tan bon punt vam donar per conclosa la UP (quan ja ens va convèncer definitivament) un únic punt ens va deixar un mal gust de boca. Aquest no era altre, que les ganes i la curiositat que se’ns va despertar per poder posar en pràctica tota aquesta unitat que havíem dissenyat. Al preparar-la de forma teòrica, tots quatre varem sentir la necessitat de posar-la en pràctica. Tot i que estem força satisfets de com ha sortit finalment, som conscients que portant-la posteriorment a la pràctica, sempre canviaria i es desviaria lleugerament, ja que en això consisteix fer adaptacions.
Malgrat això, la veritat és que estem molt satisfets dels resultats obtinguts i dels progressos que hem fet al llarg de la construcció d’aquesta Unitat de Programació i pauta d'observació que tan útil ens pot ser en el nostres futur com a mestres. I esperem ara sí, que ben aviat, podem dur-ho a terme a la nostra futura escola.
El balanç que fem un cop finalitzat aquest treball, és molt positiu. Els temes tractats, les situacions que hem experimentat i els aprenentatges que hem adquirit, són d’una vital importància. Són tant importants com a futurs mestres, que fins i tot, ens qüestionem que hàgim hagut d’esperar al tercer curs de carrera per endinsar-nos-hi en ells.
Creiem que és de vital importància tractar el tema de les discapacitats en general, experimentar amb una vivència real que ens trobarem en un futur a les nostres escoles i que pot ser molt enriquidora si es treballa bé. Saber com actuar i donar resposta aquest col·lectiu i les diferents institucions que donen suport és del tot imprescindible.
Al cap i a la fi els mestres hi som per els nostres alumnes. Hem d’estar al seu servei i saber quines són les seves necessitats per poder donar-los resposta. Ells són la nostre raó de ser i de treball. Hem de tenir una sensibilitat especial per a ells. I pensar primer de tot, en el seu benefici, en la seva millora i en el seu progrés. L’aprenentatge escolar és un procés complex que implica a l’alumne en la seva integritat. Són ells els que aprenen. Fer possible tot això està a les nostres mans. Per a tots!
Però per poder arribar a totes aquestes conclusions, la tasca no ha estat sempre fàcil. Ens va ser dificultós sobretot a l’inici, esbrinar quin era l’objectiu d’aquest treball. Una UP que havia de ser inclusiva. I quan parlem d’una escola inclusiva ens referim a una escola per a tothom (i aquest tothom ho engloba tot), una escola que no exclou a ningú.
Ja s'ha fet el comentaria anteriorment! Teniu unes pautes on s'exposa, emmarca el treball... Penso que no llegim suficientment i en darrer cas disposeu de les possibilitats de preguntar, demaar trobada... No podem trobar sembre excuses a ....
Es més que probable que aquest mateix plantejament ja l’estiguéssim utilitzant en les nostres unitats didàctiques a les escoles de pràctiques. Es tracta de conèixer el teu grup d’alumnes i fer que cap d’aquests es senti exclòs. Amb un alumne discapacitat aquest diferència poder s’extenua un pel més, però es tracta al cap i a la fi, d’establir uns objectius generals als quals puguin ser assolits per tot el grup – classe.
recordeu que sempre he insistit d'atendre a la diversitat d'infants que tenim a les nostres aules i no tan sols als infants amb discapacitat.Sota el nostra punt de vista, els items que hem analitzat de la UP, s’ajustarien a la idea que tenim d’escola inclusiva, la qual cosa ens fa està a hores d’ara, força satisfets i orgullosos de la nostra millora. Analitzant-les amb deteniment una per una, ens hem adonat que poden ser realitzades per alumnes sense cap discapacitat com amb qualsevol discapacitat. També pensem que per la resta d’alumnes, el fet de tenir a l’aula un company amb una d’aquestes discapacitats, el fa créixer a ell mateix. Per que serà conscient d’una realitat de la nostra societat i podrà ajudar-lo a realitzar cada una de les activitats quan sigui necessari. Això li farà tenir més sensibilitat i l’ajudarà a fer-se més responsable.
Tan bon punt vam donar per conclosa la UP (quan ja ens va convèncer definitivament) un únic punt ens va deixar un mal gust de boca. Aquest no era altre, que les ganes i la curiositat que se’ns va despertar per poder posar en pràctica tota aquesta unitat que havíem dissenyat. Al preparar-la de forma teòrica, tots quatre varem sentir la necessitat de posar-la en pràctica. Tot i que estem força satisfets de com ha sortit finalment, som conscients que portant-la posteriorment a la pràctica, sempre canviaria i es desviaria lleugerament, ja que en això consisteix fer adaptacions.
Malgrat això, la veritat és que estem molt satisfets dels resultats obtinguts i dels progressos que hem fet al llarg de la construcció d’aquesta Unitat de Programació i pauta d'observació que tan útil ens pot ser en el nostres futur com a mestres. I esperem ara sí, que ben aviat, podem dur-ho a terme a la nostra futura escola.