TEMA-1 : MARC PSICOPEDAGÒGIC DE L'EDUCACIÓ ESPECIAL 1. Aclariment de la terminologia: precisions al llenguatge emprat *En aquest primer tema és important fer un aclariment de la terminologia emprada a l'actualitat, per nombrar a persones amb discapacitat. S'ha de conèixer aquests concepes amb una certa presició. Hi ha gent que utilitza alguns d'aquests de manera errònia, i el nostre grup hem pensat que aclarir-los és una manera per a que la gent ho tingui present alhora de nombrar-los. Varem fer nes activitats a classe relacionades amb aquest tema, de les quals vam trobar definicions com: - ANORMAL : S'ha vinculat sempre amb defecte, negatiu, a vegades associat amb subnormal. Actualment no s'usa. - SUBNORMAL, IDIOTA I IMBÈCIL: Son un retard mental o deficiència mental. Classificació gradual seria idiota, imbècil i subnormal. Han evolucionat però corresponien a una classificació inicial de retard mental. Actualment no s'utilitza. - DEFICIENCIA/DEFICIENT : Deficient té una connotació negativa. Deficiència és més general i dona la possibilitat a la millora. Fan referència als àmbits psiquics i físics. Actualment s'usa deficiència. - MINUSVÀLID : És físic, normalment tenim tendencia a atribuir-lo a gent que va amb cadira de rodes. - HANDICAP: S'utilitza en l'àmbit educatiu, com a desventatge o dificultat. ACTIVITAT Una altra activitat significativa del tema i que creiem que es constructiva per el nostre aprenentatge, va ser la diferencia de les classificacions de la OMS de 1980 i 2001, tenint en compte les etapes que tracten, medico-terapeutica i etapa itegradora-educativa. OMS (1980) : Avalua a la persona, no té en compte la societat La malaltia porta a una deficiència, que porta a una discapacitat i finalment a una minusvalidesa. Hem de tenir clar que la deficiencia comporta problemes en les funcions (parlar, veure...) o estructures corporals (óssos, musculs...), en canvi, la discapacitat és la restricció o absència en la realització d'activitats que es consideren normals pel grup d'edat al qual pertany. Cal definir també la minusvalidesa, que aquesta impossibilita la participació en el rol social del grup. OMS (2001) : Té en compte la persona i la societat (factors) "medicosociopsicològica" La relació d'activitats és més positiu, estan més interrelacionats. Quan anomena l'estructura i funcions corporals, s'està referint a la deficiència,i en quant a la participació a la minusvalidesa de la OMS (1980). La OMS de 2001 avalua aquests a per arribar a la utilització del terme discapacitat. Té en compte la societat, en aquest esquema trobem factors ambientals, sociològics i personals.Podem afirmar que la societat dificulta l'activitat de la persona. Aquest terme de discapacitat és el resultat d'una complexe relació entre la condició de la salut d'una persona i els seus factors personals i els externs que representen les circumstàncies en les que viu aquesta. Afirmem que un entorn amb barreres o sense suports, restringirà l'execució i realització de la persona; en canvi, entorns amb ajudes poden augmentar-la. 2. Actituds educatives i socials davant de persones amb discapacitat *Aquest tema ens ha cridat bastant l'atenció, cal a dir que és un tema important en aquesta assignatura, per el nostre parer. El tema de les actituds, actualment hi ha algunes que no es donen a terme, però cal fer referència a com els tractaven antigament. - REBUIG/ELIMINACIÓ/INFANTICIDI : Han desaparegut del nostre context. Antigament quan algun nen neixia amb algun tipus de transtorn el mataven. -CONFINAMENT/AÏLLAMENT/SEGREGACIÓ : Antigament atenien a les persones amb transtorns, però les aïllaven perque consideraven que eren un perill. Tenir un fill així creien que era un castig de Deu. Al s.XX són classificats i reben una educació diferent. A mitjans d'aquest es creen escoles, són segregats de les aules ordinaries. -ACCEPTACIÓ/NORMALITZACIÓ/INTEGRACIÓ : Al 1959 (Bank Mikkelsen) incorpora el concepte de normalització. Hi ha un canvi de mentalitat a Europa i a Amèrica del Nord. Com podem observar a mesura que van passant els anys, les actituds cap a les persones amb discapacitat van millorant en quant a la integració dins de la societat. És important veure els pensaments que hi havien cap a ells a l'Edat Mitjana i com al s.XX i XXI han anat canviat de manera molt radical, de matar-los a crear-li's nous espais per el seu aprenentatge.
TEMA-1 : MARC PSICOPEDAGÒGIC DE L'EDUCACIÓ ESPECIAL
1. Aclariment de la terminologia: precisions al llenguatge emprat
*En aquest primer tema és important fer un aclariment de la terminologia emprada a l'actualitat, per nombrar a persones amb discapacitat. S'ha de conèixer aquests concepes amb una certa presició. Hi ha gent que utilitza alguns d'aquests de manera errònia, i el nostre grup hem pensat que aclarir-los és una manera per a que la gent ho tingui present alhora de nombrar-los. Varem fer nes activitats a classe relacionades amb aquest tema, de les quals vam trobar definicions com:
- ANORMAL : S'ha vinculat sempre amb defecte, negatiu, a vegades associat amb subnormal. Actualment no s'usa.
- SUBNORMAL, IDIOTA I IMBÈCIL: Son un retard mental o deficiència mental. Classificació gradual seria idiota, imbècil i subnormal. Han evolucionat però corresponien a una classificació inicial de retard mental. Actualment no s'utilitza.
- DEFICIENCIA/DEFICIENT : Deficient té una connotació negativa. Deficiència és més general i dona la possibilitat a la millora. Fan referència als àmbits psiquics i físics. Actualment s'usa deficiència.
- MINUSVÀLID : És físic, normalment tenim tendencia a atribuir-lo a gent que va amb cadira de rodes.
- HANDICAP: S'utilitza en l'àmbit educatiu, com a desventatge o dificultat.
ACTIVITAT
Una altra activitat significativa del tema i que creiem que es constructiva per el nostre aprenentatge, va ser la diferencia de les classificacions de la OMS de 1980 i 2001, tenint en compte les etapes que tracten, medico-terapeutica i etapa itegradora-educativa.
OMS (1980) : Avalua a la persona, no té en compte la societat
La malaltia porta a una deficiència, que porta a una discapacitat i finalment a una minusvalidesa. Hem de tenir clar que la deficiencia comporta problemes en les funcions (parlar, veure...) o estructures corporals (óssos, musculs...), en canvi, la discapacitat és la restricció o absència en la realització d'activitats que es consideren normals pel grup d'edat al qual pertany. Cal definir també la minusvalidesa, que aquesta impossibilita la participació en el rol social del grup.
OMS (2001) : Té en compte la persona i la societat (factors) "medicosociopsicològica"
La relació d'activitats és més positiu, estan més interrelacionats. Quan anomena l'estructura i funcions corporals, s'està referint a la deficiència, i en quant a la participació a la minusvalidesa de la OMS (1980). La OMS de 2001 avalua aquests a per arribar a la utilització del terme discapacitat. Té en compte la societat, en aquest esquema trobem factors ambientals, sociològics i personals.Podem afirmar que la societat dificulta l'activitat de la persona.
Aquest terme de discapacitat és el resultat d'una complexe relació entre la condició de la salut d'una persona i els seus factors personals i els externs que representen les circumstàncies en les que viu aquesta. Afirmem que un entorn amb barreres o sense suports, restringirà l'execució i realització de la persona; en canvi, entorns amb ajudes poden augmentar-la.
2. Actituds educatives i socials davant de persones amb discapacitat
*Aquest tema ens ha cridat bastant l'atenció, cal a dir que és un tema important en aquesta assignatura, per el nostre parer. El tema de les actituds, actualment hi ha algunes que no es donen a terme, però cal fer referència a com els tractaven antigament.
- REBUIG/ELIMINACIÓ/INFANTICIDI : Han desaparegut del nostre context. Antigament quan algun nen neixia amb algun tipus de transtorn el mataven.
-CONFINAMENT/AÏLLAMENT/SEGREGACIÓ : Antigament atenien a les persones amb transtorns, però les aïllaven perque consideraven que eren un perill. Tenir un fill així creien que era un castig de Deu. Al s.XX són classificats i reben una educació diferent. A mitjans d'aquest es creen escoles, són segregats de les aules ordinaries.
-ACCEPTACIÓ/NORMALITZACIÓ/INTEGRACIÓ : Al 1959 (Bank Mikkelsen) incorpora el concepte de normalització. Hi ha un canvi de mentalitat a Europa i a Amèrica del Nord.
Com podem observar a mesura que van passant els anys, les actituds cap a les persones amb discapacitat van millorant en quant a la integració dins de la societat. És important veure els pensaments que hi havien cap a ells a l'Edat Mitjana i com al s.XX i XXI han anat canviat de manera molt radical, de matar-los a crear-li's nous espais per el seu aprenentatge.