Ens agradaria introduir el tema agafant un exemple que podem apreciar al mateix carrer o a la vida social més propera a nosaltres. Així doncs hem cregut oportú agafar com a exemple els lavabos públics i la seva disposició que ofereix respecte persones amb algun tipus de discapacitat física, ja que pensem que la seva accessibilitat normalment no és la correcta.
Com podem veure a la primera imatge (ara no s'adjunta), es veu que només n’hi ha una barra de suport en comptes de dues, fet que dificulta i de bon grau l’accessibilitat per a tothom com per exemple la incomoditat per que es puguin asseure. La primera errada podem veure en el nombre de barres de les quals disposa aquest lavabo, però no només això sinó que podem veure que només es troba en un costat, de manera que no els hi va bé per el seu accés, tot i que ho acaben fent però amb més dificultat. La crítica seria al fet, que si hi hagués dues barres (com podem apreciar a la segona imatge), i no una, l’accés seria molt més fàcil que és del que es tracta realment, facilitar l’accés a un servei tan imprescindible e important com és el del lavabo públic a persones amb discapacitats físiques.
Per finalitzar també cal esmentar, que en molts locals o establiments, no hi ha lavabos per a discapacitats físics, fet que pensem que l’accessibilitat a serveis públics és nul·la, i hauria d’haver a tots els llocs públics com establiments, botigues, llocs d’oci, etc, lavabos o serveis adaptats a les persones amb discapacitats físiques com cadires de rodes.
L'ACCESSIBILITAT ·Barreres intrínseques (fan referència a la persona)
- Vinculades al coneixement: problemes cognitius (retard mental...)
- Vinculades a la salut: malaltia (cec, sord, coix, malalties cròniques (diabetis), cremades, també podríem incloure l’envelliment.
- Vinculades amb la dependència: física (necessiten algú que els cuidi) o psicològica (sobreprotecció) ·Barreres ambientals - Arquitectòniques (edificis)
- Urbanístiques (carrer)
- Transport (tots els mitjans de comunicació)
- Accés a la informació i comunicació (webs, tele, radio...) ·Barreres interactives(barreres intrínseques en relació a la ambientals; tinc accés però tot i així no estic en igualtat de condicions)
PRINCIPIS DEL DISSENY UNIVERSAL 1. Ús equitatiu: tothom hi pot accedir 2. Ús flexible: s’adapta a les diferents necessitats/capacitats 3. Ús simple i intuïtiu: no cal utilitzar instruccions per entendra-ho. 4. Informació perceptible: poder accedir per diferents mecanismes, no sempre el mateix. 5. Tolerància a l’error: que estigui present deixant marge a l’error. 6. Mínim esforç físic: a nivell educatiu, per exemple una persona sorda que ha de llegir els llavis, nosaltres com a profes hem de tenir present això i no fer classe de parlar molt.
- Com a mestres hem pensar les unitats de programació per a tothom, no fer-les normal i després adaptar-les.
- Com aconseguir aquesta FLEXIBILITAT?
Podem aplicar els principis clau del disseny universal per garantir que les persones amb discapacitat puguin accedir com tothom en les activitats.
Cal oferir adaptacions del curriculum per garantir que un ventall ampli de persones puguin accedir als continguts, implementació a les adaptacions del curriculum.
Tinc present els objectius plantejats pel grup. Tot i no haver-los explicitat penso que els tinc clars. Treballar amb l'eina i fer alguna reflexió sobre el treballat. No preteneu aprofundir i el rigor en la presentació del treball no és present. No citeu cap font de documentació... recordeu és molt important!! 14/12/2009
Ens agradaria introduir el tema agafant un exemple que podem apreciar al mateix carrer o a la vida social més propera a nosaltres. Així doncs hem cregut oportú agafar com a exemple els lavabos públics i la seva disposició que ofereix respecte persones amb algun tipus de discapacitat física, ja que pensem que la seva accessibilitat normalment no és la correcta.
Com podem veure a la primera imatge (ara no s'adjunta), es veu que només n’hi ha una barra de suport en comptes de dues, fet que dificulta i de bon grau l’accessibilitat per a tothom com per exemple la incomoditat per que es puguin asseure. La primera errada podem veure en el nombre de barres de les quals disposa aquest lavabo, però no només això sinó que podem veure que només es troba en un costat, de manera que no els hi va bé per el seu accés, tot i que ho acaben fent però amb més dificultat. La crítica seria al fet, que si hi hagués dues barres (com podem apreciar a la segona imatge), i no una, l’accés seria molt més fàcil que és del que es tracta realment, facilitar l’accés a un servei tan imprescindible e important com és el del lavabo públic a persones amb discapacitats físiques.
Per finalitzar també cal esmentar, que en molts locals o establiments, no hi ha lavabos per a discapacitats físics, fet que pensem que l’accessibilitat a serveis públics és nul·la, i hauria d’haver a tots els llocs públics com establiments, botigues, llocs d’oci, etc, lavabos o serveis adaptats a les persones amb discapacitats físiques com cadires de rodes.
L'ACCESSIBILITAT
· Barreres intrínseques (fan referència a la persona)
- Vinculades al coneixement: problemes cognitius (retard mental...)
- Vinculades a la salut: malaltia (cec, sord, coix, malalties cròniques (diabetis), cremades, també podríem incloure l’envelliment.
- Vinculades amb la dependència: física (necessiten algú que els cuidi) o psicològica (sobreprotecció)
· Barreres ambientals
- Arquitectòniques (edificis)
- Urbanístiques (carrer)
- Transport (tots els mitjans de comunicació)
- Accés a la informació i comunicació (webs, tele, radio...)
· Barreres interactives (barreres intrínseques en relació a la ambientals; tinc accés però tot i així no estic en igualtat de condicions)
PRINCIPIS DEL DISSENY UNIVERSAL
1. Ús equitatiu: tothom hi pot accedir
2. Ús flexible: s’adapta a les diferents necessitats/capacitats
3. Ús simple i intuïtiu: no cal utilitzar instruccions per entendra-ho.
4. Informació perceptible: poder accedir per diferents mecanismes, no sempre el mateix.
5. Tolerància a l’error: que estigui present deixant marge a l’error.
6. Mínim esforç físic: a nivell educatiu, per exemple una persona sorda que ha de llegir els llavis, nosaltres com a profes hem de tenir present això i no fer classe de parlar molt.
- Com a mestres hem pensar les unitats de programació per a tothom, no fer-les normal i després adaptar-les.
- Com aconseguir aquesta FLEXIBILITAT?
Podem aplicar els principis clau del disseny universal per garantir que les persones amb discapacitat puguin accedir com tothom en les activitats.
Cal oferir adaptacions del curriculum per garantir que un ventall ampli de persones puguin accedir als continguts, implementació a les adaptacions del curriculum.
Tinc present els objectius plantejats pel grup. Tot i no haver-los explicitat penso que els tinc clars. Treballar amb l'eina i fer alguna reflexió sobre el treballat. No preteneu aprofundir i el rigor en la presentació del treball no és present. No citeu cap font de documentació... recordeu és molt important!! 14/12/2009